Elaborant Herbes remessa del 2013

Amb un grapat de mesos de retard penj ses fotos de l'elaboració de les nostres herbes que ferem per el maig, i es que no tenc excusa per haver tardat tant en escriure.

Quedarem amb en Tomeu un divendres per anar a cercar les herbes, ja teniem comprat de feia un parell de dies l'anís necessari, mes de 200€ amb anís...

Algunes herbes les teniem sembrades però d'altres varem haver d'anar a cercar-les.

Una vegada recollides totes les herbes necessaries ens tocà rentar-les a totes, com que haviem de fer moltes herbes hi hagué bastanta feina.

Classificarem les herbes i ens prepararem per embotellarles

I ja tenim preparades les 10 receptes distintes per poder fer el tast l'any que ve, quina recepta serà la mes bona? Cadascuna esta enumerada per poder distinguirles amb facilitat.
Podeu veure les receptes aquí:
http://herbesdolcesmallorca.blogspot.com.es/2012/11/a-sa-recerca-de-sa-millor-recepta.html

També ferem les nostres habituals garrafes de 15 litres, una amb anís dolç i l'altre amb anís mesclat.

Algú s'ofereix voluntari per fer de jurat l'any que ve?

Noguer

El Noguer es un arbre poc comú a Mallorca, jo almenys no en conec molts per aquí, encara que algun podem trobar. Les fulles del Noguer es poden emprar per fer el nostre licor, encara que no es sol posar algunes receptes l'inclouen.

Les fulles del noguer tenen algunes propietats que potser ens facin incloure-les dins la nostre recepte:
-Tenen propietats astringents (aptes per la diarrea)
-Son un sistema eficaç per combatre la sudoració excessiva.
-Es un hipotensor (disminueix la pressió arterial).

Ja ho sabeu, incloure fulles de noguer a les vostres herbes pot esser profitós.

Anous

Les anous son el fruit d'un arbre anomenat Noguer, un arbre no gaire comú a Mallorca però el seu fruit fàcilment el podem trobar a qualsevol tenda o gran superfície.

Entre les propietats mes importants que tenen les anous destacam sobretot la disminució en un 50% del risc a sofrir malalties cardiovasculars, com l'infart de miocardi o l'angina de pit.

Amb els beneficis per el cor ja podríem tenir motius mes que suficients, però podem afegir:
-Reduir el colesterol de la sang
-Propietats antioxidants
-Ajuda a mantenir el bon estat de la pell
-Afavoreix la bona salut dels cabells
-Tenen molt de calci, que va molt be per els ossos

Presentant ses nostres etiquetes

L'altre dia curioseant el blog volia enseñar les etiquetes que tenim fetes per a les nostres botelles i hem vaig donar compte que no estan penjades al blog! Sa veritat es que no tenc cap excusa, potser no hi havia caigut.

Ja es hora de presentar les etiquetes que una amiga meva de sa feina va tenir la generositat de fer-me gratuïtament i que hem serveix per obtenir una presentació fantàstica de les nostres herbes. He aprofitat també per editar una capçalera que personalitzas un poc mes el blog, aixi com triar un fons un poc mes apropiat a l'espera de trobar-ne un altre de millor.

Tenim fetes dos tipus d'etiquetes, les herbes del Mag Barbeta, al qui li agraden més les herbes mesclades, i les herbes Bibiloni's, al que li encanten les herbes dolces.

Esper que vos agradin!

Vauma rosa (Lavatera arborea)

Esteim davant un arbust que pot arribar a medir fins a 2 metres d'alçada (alguna vegada inclús 3 metres).


No he pogut trobar molta informació, el poc que he trobat ens diu que la planta ens interessa per que:
-Serveix com a laxant
-Ajuda amb el constipat
-Protegeix les mucoses i sa pell

La poca informació que he trobat aquí:
Lavatera arborea
http://www.elsaposabio.com/cienciasnaturales/?p=1846

Rotaboc (Didalets)

El Rotaboc surt a una de les receptes que vaig trobar per Internet, si be no havia sentit mai aquest nom he cercat un poc per internet, i encara que he trobat varies plantes al que fa referencia el nom de Rotaboc m'he decantat per els Didalets, crec que he encertat.

Didalets, didalets de la Mare de Déu, mare-selva, mata-selva o lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) és una planta amb flor de la família de les caprifoliàcies i del gènere Lonicera.

També es coneix amb els noms de: Gavarrera, lligabosc, mamellera, rotaboc, xuclamel,[1] baladre bord, ditets de la Mare de Déu, banya de cabra, dolçamel, gallaret, gallets, matacabra borda, patimanetes, pipera, piponera, gallinassa, herba santjoanera, mare del bosc, sabatetes, xuclamel valencià i xuplamel.

Entre les seves propietats destacam:

Herbes d'en Guillem Negre Canals 'Real'

Ho conta Guillem Negre Canals 'Real' a través de la ploma de Bàrbara Suau. Ell aprengué a fer les herbes dolces i seques de forma artesanal de mà del seu pare, Martí Negre Gamundí 'Real', el qual havia començat a fer-les quan tenia el cafè El Dia, al carrer Major, entre els anys 1930 i 1940. Després continuà elaborant-ne quan treballava a la Granja Colom i al cafè del cal Peller. Aquesta recepta és per a una botella d'un litre. Totes les plantes i fruits, excepte la flor de taronger, s'han de collir cap al final del mes de maig. Millor que siguin amb flor, però si alguna no en té, també s'hi pot posar. Els ingredients petits es posen els primers i després s'hi afegeixen els brotets de plantes. Si la botella és de coll estret, s'hi fan passar amb un bastonet.